Prueba de acceso a la Universidad. El turismo entra en la Selectividad: Los alumnos debían responder sobre el sector turístico español.
Las pruebas de acceso a la Universidad o exámenes de Selectividad en Cataluña de este año han incluido una pregunta sobre el sector turístico español en la asignatura de Geografía.
Uno de los estudiantes explicó que muchos compañeros escogieron la opción A del examen de Geografía (turismo y energías renovables) porque era «más de cultura general».En la prueba, los alumnos debían observar un mapa que representaba la distribución de turistas extranjeros en España y responder las siguientes preguntas:
Mapa de España
- Describe la información representada en el mapa (1 punto)
- Define los términos «turismo de masas» y «turismo sostenible» (1 punto)
- Explica las características del turismo extranjero en España de acuerdo con el esquema siguiente (1,5 puntos):
- causas de la distribución de los turistas extranjeros que aparece en el mapa.
- posición de España como potencia turística mundial
- principales procedencias de los turistas y nivel de gasto que efectúan durante las estancias
- Expón la importancia de la actividad turística en España de acuerdo con el esquema siguiente (1,5 puntos):
- importancia económica del turismo
- impacto del turismo sobre el paisaje
Aquí teniu els criteris de correcció de la Opció A
Exercici 1: Mapa dels turistes estrangers
En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 6 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3 del document de concreció del currículum:
Territori i activitats econòmiques. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.
1. [1 punt]
L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents: Es tracta d’un mapa temàtic d’abast estatal que defineix amb trames de grisos tres grups de comunitats autònomes (CA) en funció del percentatge de turistes estrangers rebuts a les CA amb més afluència de turistes estrangers. Les dades són de l’any 2013. La font és el Frontur (Ministerio de Industria, Energía y Turismo). (0,5)
L’alumne ha d’assenyalar que les majors àrees de concentració de visitants estrangers es donen a la costa mediterrània i a les illes, on destaquen en primer lloc Catalunya amb el 25,7% del total, les Illes Balears amb el 18,3%, i les Illes Canàries amb el 17,5%. A més distància se situen Andalusia, la Comunitat Valenciana i Madrid. Les CA de l’interior i del nord ocupen els darrers llocs com a receptores de turisme estranger, amb valors per sota del 5%. (0,5)
2. [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les següents:
Turisme de masses: És un tipus de turisme convencional, passiu i estacional, poc exigent i poc especialitzat, realitzat per una gran quantitat de persones, generalment organitzat pels operadors turístics (tour operators). Per exemple, el turisme de sol i platja. (0,5)
Turisme sostenible: És aquell turisme que permet una gestió global dels recursos per garantir la seva durabilitat i permetre la conservació del patrimoni natural i cultural. Per exemple, el turisme rural o agroturisme i el turisme ecològic o ecoturisme. (0,5)
3. [1,5 punts]
– Pel que fa a les causes de la distribució dels turistes, es podrien destacar els aspectes següents: La majoria del turisme estranger que visita Espanya es dirigeix a destinacions de costa, ja que el turisme de sol i platja continua tenint una gran importància. Per aquest motiu les comunitats autònomes del litoral, incloses els arxipèlags de les Balears i les Canàries, concentren la majoria del turisme estranger. A Catalunya, a més a més, hi ha una oferta molt diversificada de destinacions entre les quals destaca en els darrers anys la ciutat de Barcelona, dins de les destinacions de turisme cultural, turisme de ciutats i turisme de congressos, fet que la situa com a primera comunitat en nombre de turistes estrangers, (0,5)
– L’estudiant hauria d’indicar que la posició d’Espanya com a potència turística mundial pel que fa al nombre de visitants la situa en el 4t lloc darrere de països com França, els EUA i la Xina (classificació de 2013, es pot acceptar com a resposta vàlida una altra posició entre el 2n i el 5è lloc si ho raona adequadament, ja que la posició sol variar d’un any a l’altre). (0,5)
– L’alumnat hauria d’esmentar com a llocs de procedència França, Alemanya i la Gran Bretanya com a països destacats en la procedència de turistes a Espanya, i en menor mesura altres països de la Unió Europea, com ara Itàlia, Holanda o Portugal. Es valorarà positivament que s’assenyali algun país emergent com la Xina o Rússia, que estan creixent en percentatge de turistes rebuts a Espanya arran la crisi econòmica que afecta els països de la UE. (0,25)
Quant al nivell d’ingressos rebuts per turista, Espanya ocupa el 2n lloc darrere dels EUA, encara que la despesa feta per turista es considera baixa, sobretot en el cas del turisme de sol i platja. (0,25)
4. [1,5 punts]
– Sobre la importància econòmica del turisme es podrien esmentar els aspectes següents: El turisme és una de les activitats més importants en el conjunt de l’economia espanyola, hi participa amb un pes superior al 10 % del PIB i del 9,5 % de la població ocupada.
Per una banda, comporta uns beneficis econòmics per l’entrada de divises. Gràcies a les divises que s’ingressen pel turisme es pot pagar part del dèficit comercial exterior de l’Estat.
Crea ocupació en sectors com la construcció, la restauració, l’hostaleria, les agències de viatges, els comerços, les activitats culturals de temporada, etc., encara que la feina al sector turístic sol ser estacional i amb salaris baixos, amb un percentatge elevat de població immigrant.
(valoreu a raó de 0,25 punts per aspecte aportat fins a un màxim de 0,50 punts)
– L’impacte del turisme en el paisatge es podria resumir en els problemes mediambientals que ha provocat en les zones de la costa i la muntanya:
A la costa:
Urbanització extensiva del litoral i formació de continus urbans a primera línia de costa, sovint amb manca d’ordenació i aparició d’edificis pantalla. Problemes d’abastament d’aigua en algunes zones turístiques, sovint solucionats amb la perforació de pous que ha provocat la salinització dels aqüífers. Proliferació de ports esportius que han alterat la dinàmica del transport de sediments i l’erosió de les platges.
A la muntanya:
L’impacte ha estat provocat sobretot per les estacions d’esquí, que han comportat una transformació del paisatge de l’entorn i dels pobles veïns, sovint amb proliferació d’edificacions i alteracions dels ecosistemes de muntanya.
A les ciutats:
En algunes ciutats la gran afluència de turistes durant tot l’any comporta la massificació d’alguns llocs de la ciutat molt freqüentats pel turisme. També es donen problemes de convivència amb els residents per conductes incíviques d’alguns grups de turistes. El paisatge urbà d’algunes àrees també canvia per la transformació del comerç tradicional envers les franquícies i les botigues de records dirigides al turisme.
(valoreu a raó de 0,25 punts per aspecte aportat fins a un màxim d’1 punt)
