Salvador Aulèstia, nat a Barcelona el 1919 i mort a Milà el 1994, pintor i poeta, marquès de Teotihuacan, autor de llibres d’arqueologia, d’art, de quiromància, de tauromàquia, i arquitecte, escultor, escriptor, escenògraf, dissenyador de moda, músic.
Era un home visionari que va proposar un dia fer una escultura al Port de Barcelona que fos un homenatge als homes que treballen a la mar.
Volia utilitzar només ferralla de vaixells en desballestament, en un moment de crisi als tallers portuaris i així –diuen– va donar feina a unes 40 persones durant els dos anys que va durar la realització de la seva obra. Deien que en el seu moment era l’escultura més gran del món en ferro forjat. Aulèstia i els seus col·laboradors havien d’emprar la grua per desplaçar les peces i utilitzar el martell i el bufador d’oxiacetilè en lloc del cisell per donar la forma que volien.
Va ser inaugurada al final de l’escullera, on el 1963 arribaven les Golondrinas, vaixells de recreació que uneixen el port vell amb l’escullera. El temps la va anar podrint i va caldre treure-la del seu emplaçament. El seu fill Anastasi i un grup d’artistes i intel·lectuals interessats en l’obra d’Aulèstia es van bellugar perquè no quedés arraconada en un magatzem, i Pere Casanovas, un escultor de Mataró, la va restaurar i pintar de color daurat per donar-li una protecció que, tanmateix, la desvirtua una mica. L’escultura va canviar de situació. Ara es troba, des del juny del 2001, al Moll dels Pescadors, davant el World Trade Center. La restauració va costar 65 milions de pessetes. Irònicament, cap dels dos noms pels quals és coneguda no correspon al que li va donar Aulèstia: Ferroestructura número 5.