Fa uns dies vaig rebre un mail del Ramón per passar-me un servei. Era per fer d’intèrpret per una periodista, de Singapur, que havia d’entrevistar al senyor Ferran Adrià.
No sabria com descriure el que em va passar pel cap en aquell moment, per una banda emoció de poder conèixer i parlar personalment amb un personatge mundialment conegut, per altre banda, em va agafar una mica de pànic, perquè tenia el personatge de Polònia molt present i pensava que no seria capaç d’entendre’l!. Em vaig passar unes hores mirant entrevistes al youtube, i em vaig tranquil·litzar, s’entén més al de debò que al personatge! El dia abans del servei vaig treballar amb la Núria Bargalló i em va demanar que ho compartís, i vaig pensar que a mi també m’agradaria rebre aquest feedback, així que m’he decidit per escriure quatre ratlles.
La veritat és que em va sorprendre la senzillesa i qualitat humana que desprèn aquest personatge. Durant l’entrevista ens va dir coses molt interessants, com que el seu ego el tenia més que satisfet i que havia multiplicat per més de mil el que ell mai hauria pogut somiar. Li encanta compartir el seu coneixement perquè el pugui utilitzar tothom. Ens va parlar de tots els projectes que tenia en marxa, la fundació, els restaurants del seu grup on hi participa d’una o altre manera, un projecte que acaba de firmar per fer uns dibuixos animats per nens, on el personatge central “Bullito”, envoltat pels seus amics parlaran de la innovació i de que amb por no es pot fer res.
Quan la periodista li va demanar com afectava al món de la restauració la crisis, ell va dir que Barcelona era una de les ciutats del món on hi ha més qualitat en els restaurant, i tot i així no n’hi ha cap que tingui 3 estrelles Michelin. Ens va dir que hi havia molta quantitat de restaurants de qualitat mitja-alta, i que estava molt equilibrat amb la tipologia de persones que viuen o visiten la ciutat. Ens va dir que els que treballen be estan sempre plens, per tant la feina ben feta te recompensa. La periodista li va dir si li agradaria obrir un altre restaurant, i ell va contestar que si fos això el que volgués ho faria, però que a ell el que realment li agradaria seria trobar un jove cuiner, sense ganes de ser famós, sinó que fos un treballador i un amant de la cuina, i ell fer com el ratolí de “Ratatouil”. Vam anar a fer un vol per la Boqueria per fer-lo parlar de les seves parades preferides, i la veritat és que no va dir gran cosa, pràcticament res que podem aprofitar nosaltres.
Però, durant la passejada, es va acostar un noi i li va demanar si li podia donar el Currículum Vitae, perquè era cuiner i buscava feina. El Ferran Adrià amb molta educació i un to de col·lega, li va dir que el portés al restaurant Tíckets, perquè d’allà surten molts projectes i que els digués que anava de part d’ell. També se li van acostar molts grups d’estudiants demanant si es podien fer una foto amb ell, se’l veia molt còmode amb la canalla, i mentre es feien la foto els anava dient -“cuineu, eh??” Quan se li acostava gent adulta se’l veia més forçat, però en cap moment va dir ni fer res per evitar a ningú. Al final em va demanar una targeta. Així que ja té la targeta del BGB, a veure si hi ha sort i algú altre pot fer alguna cosa amb ell.