El 1986 el Ministeri de Defensa, el titular del qual era l’exalcalde de Barcelona Narcís Serra, va arribar a un acord amb La Caixa per cedir-li un vell submarí en desús, el SA-51 o Submarí d’Assalt número 51.
Submarí de Barcelona Ronda de Dalt, accés al Museu de la Ciència
El primer nom que havia tingut va ser Tauró 1. El 1954 l’Armada espanyola havia decidit fer dos submarins, però les dificultats tècniques trobades van determinar que el SA-51 no fos avarat fins al 6 de novembre de 1964.
Sempre va tenir dificultats per navegar per culpa d’unes bateries que mai no arribaven de Suècia. L’única navegació d’importància la va fer el juny de 1966, amb motiu de la Setmana Naval de Barcelona. La demostració d’immersió i sortida a la superfície que havia de fer davant del port va ser una mica complicada, perquè la dàrsena feia temps que no es netejava i el S-51 va quedar clavat en el llot i li va costar Déu i ajuda reaparèixer, això sí, enmig dels aplaudiments dels assistents, ignorants del problema.
Vint anys després, el diumenge 4 de maig de 1986, el submarí arribava al port de Barcelona i era traslladat pels carrers de la ciutat enmig d’una gran expectació.
Va ser desproveït d’alguns dels seus elements, però va quedar el casc i gran quantitat de la seva dotació interior. El dia 9 de maig de 1986 és fa l’acte de lliurement per part de l’Armada a la Fundació la Caixa que el va col·locar dins del Museu.
Es van practicar dues portes d’accés i durant uns quants anys es podia accedir al seu interior. Amb la reestructuració de la xarxa viaria, estipulada des de l’octubre de 1987, i la construcció de les rondes l’any 1989, l’Ajuntament es va interessar en la possibilitat de col·locar el submarí a l’exterior, cosa que potencia el Museu.
Va ser posat al costat de l’avinguda del Tibidabo, com un gegantí reclam del Museu de la Ciència, tot aprofitant una exposició titulada Submarins, submergibles i batiscafs.
